S’altre vespre, guilant rosa,
¿creuràs que et vaig somiar
que jo te tenia ja
a dins es llit, per esposa?
Un ca que encalça un coní
no el deixa per sa ferida:
així te’n prendrà, garrida,
amb so meu venir aquí.
Només tenc por que a la fi
no em digueu: “Un altre dia!”.
Ja no hi ha res com la lluna
p’en sa nit donar claror.
Catalineta d’Honor,
tu dónes més resplandor
que no el sol devers la una.