Oh mar blava, que ets de trista!
en mirar-te ploraré,
perquè te n’has duit mon bé
de davant la meva vista.

Es morts, com són enterrats,
no han de mester vetlades.
Ses dones, com són casades,
si volen esser honrades,
no han de mester estimats.

Es mal que En Gorra tenia
era molt bo de curar:
com no n’hi volien dar,
ell deia que no en volia.