Per ventura o per dissort sa mare casa sa fia, i si l’erra, més valdria que la se’n dugués la mort.
Casament. Noces. Dot
Sineu
Bartomeu, Bartomeuet, que m’has costada de pena! En es port de Cartagena aniria per veure’t.
Na Maria, ¿que no hi és, que és sa meva enamorada? Oh, si ella hi fos estada, ja hi hauria un ball encès!
Presumida, presumida! No te presumesques tant, que n’hi ha de més polides i solen quedar en blanc.
