Jo no tenc fetge ni lleu
ni sang ni uis per plorar
des que te’n vares anar,
amb comptes de no tornar,
de ca nostra, estimat meu.
Per ventura estic malalta
i vós deis: “Regalau-vós!”
¿Regalar-me ausent de vós,
I el millor regalo em falta?
Jo no tenc fetge ni lleu
ni cap ni uis per mirar
des que te’n vares anar,
estimat, de dins Sineu.