Per riure vaig dir un dia
a s’al•lota: -Casem-mós!-
Ella respongué amorós:
-Estimat, porem fer-via!-
I ara ja barataria
s’estat, per dolent que fos,
com veig que ja n’hi ha dos
i un altre a mitjan cós,
i que ella perd ses colors,
tan sanes com les tenia!

Ara veig per cosa certa
que vós no sou glosador,
perque un cavall corredor,
en tocar-lo d’esperó,
ja és partit carrera oberta.

L’amo En Juan, vós sou noble,
es fets ho han demostrat:
estant dins s’autoridat,
vós sempre heu malavejat
a posar pau en es poble.