Si trobes altre criat,
enc que et servesca més bé,
no muds, que no mudaré
fins i tant que jo veuré
que ton voler li has dat.
i llavonses ja diré:
-Jesús, quin cos tan ingrat!

Jo no em pensava que tu
te demostrasses ingrat.
Aquest diumenge passat
me donares, estimat,
un glop qui és més amargat
que un sou de palo en dejú.

-Bona nit, rosa encarnada; a sopar i colgar dejorn,
que he d’anar a la caçada; fins demà a vespre no torn.
Si te toquen a la porta, no t’aixequis a obrir.-
La dama sopa i se colga com el seu espòs li ha dit;
i com ve que està colgada, a la porta sent toquiu.
-Qui és que toca en aquesta hora, que ja és hora de dormir?
-Senyora, soy don Francisco que la vénc a divertir.
-Ahora bajan los criados, ahora bajarán a abrir.
-Jo no vui a tus criados; només que te vui a ti.
-Que se vaya, don Francisco, que la noche és per dormir.
-Si no baja, señorita, me trobarà muerto aquí.-
Davalla en gonella blanca, sabates xoquí xoquí.
Mentres obri a don Francisco, li va apagar el candelí.
-Vaia, vaia, don Francisco! No m’ho havia de fer així,
sinó estar content i alegre, tot el temps que estarà amb mi.
-Content no hi puc estra massa, que em persegueix l’esgotzí.
-No tenga ‘ansi’, don Francisco, que ningú ho sabrà de mi.
Vénga, vénga, don Francisco, i anem-mos-ne a dormir.-
En el replà de l’escala, don Fancisco fa un sospir.
-Francisco, ¿per qui sospires? –No suspiro para ti.
Ahora estaba pensando ton marit si ens deu sentir.
-Don Francisco, no te siente; n’és cent llegos lluny d’aquí.
Mal els cans el mossegassen i pels uis pics d’escorpí!
-No hablarás pus palabras; mira que te mato aquí.
-Pero abamns de que me mates, tres paraules deixa’m dir
“Fadrines, viudes, casades, poreu prendre llum de mi.
Com estigueu totes soles, no vos heu d’aixecar a obrir.
Pensant parlar amb don Francisco, vaig parlar amb mon marit.
Si no li fosdat entrada, no me veuria a morir!”
Ja se destira d’es sabre; tres vegades la ferí.
Com li pegà la tercera, a los seus peus va morir.