Per riure vaig dir un dia
a s’al•lota: -Casem-mós!-
Ella respongué amorós:
-Estimat, porem fer-via!-
I ara ja barataria
s’estat, per dolent que fos,
com veig que ja n’hi ha dos
i un altre a mitjan cós,
i que ella perd ses colors,
tan sanes com les tenia!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
2138
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo te tenc de donar balze,
mel i sucre, per menjar;
si m’atur de conversar,
es veinats ne seran causa.
Estic a dins un barranc
que es sol, en sortir, ja hi frega.
¿Sabeu per què som tan negre?
Perque no vaig néixer blanc.
Es fadrins de Llucmajor
són qui em donen alegria,
però d’Algaida voldria
que se’n perdés sa llavor.
Tradicionari de Mallorca
