Per molt que una dona tenga doblers quan s’ha de casar, si no sap apedaçar, sempre la veureu anar amb una ala que li penja.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Llubí
1612
III
No digueu mal de Llubí, que jo ho som, i no em sap greu. Un homo coix de Sineu tupà la Mare de Déu, un dia, enmig d’es camí.
Dins sa caseta vaig trobar un ca menjant sa llebreta que ell va agafar.
Sa mare li ha promès unes racades vermeies per penjar-li a ses oreies, perque ningú li diu res.