Per menjar tenc sa cuiera;
per pastar, abans, pos llevat.
Al•lota, jo he acabat
de correr-te més darrere.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Baralles. Inconstància
Llucmajor
Desamor i ruptura, Desig, Festeig, Hàbits casolans, Ormeigs de cuina, pastar, Productes alimentaris, Submissió
7a7b7b7a
Consonant
4
2040
I
127
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
¿A on són aquells bons temps
que vós i o mos donàvem,
quan vós i jo festejàvem,
mentres ara hem d’estar ausents?
A sa torre Canyamel,
majoral, deixau-m’hi anar.
Jo no hi som per festejar,
hi som per veure En Miquel.