Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!
El qui desitja, amor bona,
que jo no us veja amb salut,
caiga d’es penyal de Lluc
d’es Salt de la Bella Dona.
De sa part de llevant surt
una estrella que mos guia.
Vós triau, i algun dia,
a agafar arreu, fareu curt.