Penjoi penjava,
pelut passava;
penjoi caigué,
pelut s’ho menja.
Una gla caigué d’una alzina, i un porc se la va menjar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Llucmajor
144
II
Me’n som anat engegat
de Don Perico de S’Horta
per mor d’una bísti’ morta
que va morir d’un esclat.
Que hi estava jo de bé,
que a sa Llapassa segava!
De su-dins es sementer
veia es sogre qui envelava
i s’estimat qui passava,
que feia de pareier.
Amor, de què vas i véns?
Amor, de què vas i tardes?
Amor, de què t’acovardes
i ocasió tu tens?