L’amo, no hi ha més braons,
ses metles queden penjades,
perque avui ja n’he tomades
cinquanta sacs ben redons.

Pensant dir “sí”, vaig dir “no”;
això és lo que a mi em sap greu.
Vós comandau del cos meu:
¿Què més voleu, bona amor?

Per s’estimat, s’altre dia,
m’hauria tallat un braç;
i ara, si em demanàs
un cabell que m’arrancàs,
encara no l’hi daria.