Dóna’m sa mà, estimat meu,
es braç i es cos també,
que jo per tu deixaré
mu mareta, i no em sap greu.
Sa cara, amb pedaç eixut,
la’m rentaràs si m’arribes:
a mi em contes ses mentides,
i amb una altra tens es gust.
Ja he comprada sa pastera,
es fenyedor i es sedàs;
així contenta estaràs
i no tornaràs arrere.