Hermosíssim xerafí,
tu sempre m’has agradat.
Pensa en aquell temps passat
que et venia a devertir.
Ara ja no puc venir
perque tens altre criat.
Tu de tot m’has desnonat.
No ho haguere fet jo així!
Pensa en l’hora de morir,
que hauràs de restituir
es turment que m’has donat.
Aubercocs, cireres,
figues paratjals.
Ses al•lotes guapes
van a dos reals.
Sa jove, vós que duis dol,
que vos trob d’agraciada!
¿Voleu estar per criada
amb un jovenet tot sol?