L’any coranta-nou sortia
un estel molt espantós
amb un raio rigurós
que de coa li servia.

Cada paraula a mi em danya
cor i fetge i voluntat;
es bé que jo t’he posat
està més fort i arrelat
que es càrritx a sa muntanya.

Me’n vaig per sa plaça,
no trob ningú que m’ho faça;
me’n vaig pel carrer,
ningú, ningú m’ho vol fer;
li dic: -Anem a ca nostra,
i jo t’ho faré.
Pentinar, fer la coa.