Aquella mà tan infada
de s’estimat, ¿què deu fer?
si un dia me ve bé
hi faria una passada.
S’essència de sa noblesa,
es tresor de sa bondat:
cara de clavell daurat,
vós donau més claredat
que tota una metxa encesa.
Sa meva guerrera du
calces es dies feners.
¿Com no l’has d’estimar més?
Jo es diumenges no en puc dur.