¿On m’has duita, Salvador,

¿On m’has duita, Salvador,
a morir dins s’Estorell?
Me’m pendrà com el vedell
qui p’es seus peus du sa pell
a ca s’assaonador.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

S'Estorell

Poble

Llubí

Núm de glosa

984

Volum

III

Altres cançons relacionades

Si no te’n fosses anada
de ca es capellà Perot,
no fosses perdut sa dot,
capbuit!, que el tio et deixava.

Marget, jo t’ho dic de bo,
no et dic paraules secretes.
Voldria ses deu pessetes
li fossen cent baionetes
aficades en es cor.

Es blat és curt de canons
i tal qual ho és s’anyada:
un homo amb una falcada
aplega una quarterada
i, si ve bé, cinc quartons.