Olla petita, prest vessa:
aquest mal, de sempre ha usat.
Jo no m’havia enterat
que aquesta de Son Daurat
d’homos tengués tanta pressa!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Artà
Camp Semàntic
Desig, Erotisme i sexe, Erotisme velat, Festeig, Mobles i utensilis, Passió i enamorament, Sàtira i escarni, Sentiments, valors i actituds de l'individu, Valors i ideologia
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
5
Núm de glosa
3182
Volum
I
Núm de pàgina
187
Interpretació
S’empra el refrany «Olla petita; prest vessa» per explicar que a vegades els fets insuficients esdevenen inoportuns.
En aquest cas; la dona que es descriu ha tastat el plaer de la carn.
Per això; com diu el redrnya; ara el desig i la passió no són a bastament i si no es posa fre pot ser un mal auguri.
Ho descriu com un mal que molta gent pateix i que sempre ha estat en pràctica.
Altres cançons relacionades
Deixa’m tocar es rebosillo,
veuràs si m’alegraré.
Jo tenc un aubercoquer
que fa aubercocs de marvivo.
¿A on són aquells bons temps
que tant tant mos regalàvem
quan vós i jo festejàvem,
i ara n’hem d’estar ausents?
Agafa es tinter i sa ploma
I escriuràs mon sentiment;
Com no te veig de present,
no res en el món gust me dóna.
Tradicionari de Mallorca
