Tenc un coixí de pedaços
per quan l’hauré de mester.
Una viuda a suaquí sé
qui en es seus mostatxos té
pèl per fer set matalassos.
Li deien en Forneret
perque no el veien molt gran,
i ara el titularan
“s’Homonet Xerradoret”.
Si voleu beure bon suc
i voleu menjar freixura,
anau a can Taiadura
d’es carrer de Badaluc.