Tenc un palangre enrocat
dins es caló d’En Mutler;
jo tal i pos un capcer
per llevar a s’altre cap.
De pensar, tenc es cap buit,
i es cor tenc de pedra mabre.
Estimat, vós conrau s’abre
i altri coirà es fruit.
Jo no sé si vós teniu
altra gent que us enamora,
i si no m’ho deis, senyora,
no sé de què presumiu.