Altres cançons relacionades
De Son Nét a Son Granada
és es meu passejar-mè,
i la causa deu esser
que hi habita qui m’agrada.
Miquel de la mel
de la xuia pelada,
amb un cap d’arengada
se’n puja an el cel.
Sa dona no acaba mai
de demanar a son marit,
ara un floc, ara un vestit,
i sempre està amb un trebai.
I com ja la té vestida
de tot quant pot desitjar,
llavò diu que vol mudar:
moda nova ja ha sortida.
Tradicionari de Mallorca
