Cantant vos diré ma pena,
ja que parlant no em dau lloc.
Ingrata, apagau el foc
que dintre lo meu cor crema.
Voldria que fósseu vós
qui Déu ha creat per mi;
i, si no hagués d’esser així,
adiós, món, adiós!
Jo tenia una figuera
i sa neu la’m va matar:
per broma em varen robar
ses branques, com jo no hi era.