Jo me trob tan tota sola
com la gírgola en el camp;
per devertir-me jo cant,
i la meva vista plora
Qui no n'és estat ausent
ni sap què cosa és penar,
que m'ho véngui a demanar,
que jo li podré explicar
l'hi diré tal com me sent.
Jo no tenc fetge ni lleu
ni cap ni uis per mirar
des que te’n vares anar,
estimat, de dins Sineu.