O el sol arrere és tornat,
o és sa lluna que és sortida,
o sou vós, perla garrida,
que llançau la claredat.

Jo no creia ni pensava,
estimat, alcançar-vós.
Ramell de flors preciós!
Jo em tiraria, per vós,
dins un pou… a ras de paia.

La meva amor no l’he dada
ni n’he fet ningú hereu,
sinó que la tenc guardada
per quan la’m demanareu.