Aquesta n’és sa doctrina
de s’homo, quan s’ha casat:
que, si ve i compra blat,
sa dona ven sa farina;
i si té un nin o una nina,
li venen es pa pastat,
i es pobre malanat
no pot fer es cul de gallina.

Jo voldria fos es vespre,
lo meu bé, per rallar amb vós;
com a soldat valerós
sortiria a sa finestra.

Ja havien tocat l’ofici
i no havia berenat:
que és de mal estar llogat
amb gent que no té judici!