-Los grans doctes se n’admiren
i l’homo llest s’hi confon.
Digau-me ¿on era, on,
que tots es ases del món
bramaven i se sentien?
-Aquesta sabiduria
confon qualsevol missèr:
dalt sa barca de Noè,
perque un tot sol n’hi havia.

Per riure vaig dir un dia
a s’al•lota: -Casem-mós!-
Ella respongué amorós:
-Estimat, porem fer-via!-
I ara ja barataria
s’estat, per dolent que fos,
com veig que ja n’hi ha dos
i un altre a mitjan cós,
i que ella perd ses colors,
tan sanes com les tenia!

Tot lo dia sent cridar:
“Mu mare, mu mare meva!”
Jo no puc cridar sa meva
perque no me respondrà,
i, si em respon, no serà
aquella tan vertadera
que en el món me va posar.