Francina, el meu cor s’estella
des que amb tu no he rallat;
jo visc més atribulat
que un vaixell que s’ha negat
dins es canal de Marsella.
Una paraula secreta
no es pot dir davant tothom;
jo daria tot Can Prom
per una al•lota que nom
Francisca i és de Lloseta.
Fa temps que sentíem dir
que a Espanya es lleó dormia
i ara de cada dia
no dorm ni deixa dormir.