Per la mar hi ha camins que tots donen esperança:
jo, amb la vostra confiança,
faré garbes sense brins.
Jo me n’anava a Muleta
i arrere som tornat
per veure un clavell daurat
que hi ha a Can Carabasseta.
Moliners, ¿que no ho sabeu,
que a l’infern hi ha un pinar?
S’entén, no l’han de cremar
fins que voltros hi anireu.