Oh infant tan desgraciat el que passa sense mare, perque en ets uis de son pare mai és gaire ben mirat.
Pares i mares
Felanitx
Una jove jo conec; li diuen “de can Grapada”; si no fos un poc xerrada, li tiraria s’hamet.
Un bover darrera es bous sempre passa parenostros, i en esser a ca’n Deu-sous: per aquí se’n van es nostros.
Es porquer de Son Bennàsser i es de can Cirerot varen caure dins un clot que n’era ras de vinassa.
