Com veig aquest estelet
que va darrerre sa lluna!
Lo meu cor passa fortuna
ausent de vós, ramellet!
Es meu enteniment va
com s’aigo per una teula.
¿Saps què em 'gradaria veure?
Es teu cor damunt sa mà.
Enamorada cruel,
per mi sempre ho ets estada.
Voldria veure’t penjada
a un clau afitorada
a un cap d’ennigulada
o a s’estel més alt del cel.