Oh estrella de dos mil móns!
Oh diamant vertader!
No et colguis, que jo vendré
a dir-te quatre cançons.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Serenades
Poble
Artà
Camp Semàntic
Cançons i tonades, Cantadors i glosadors, Estels, Estimació i afecte, Festeig, Floretes, Planetes
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
3666
Volum
I
Núm de pàgina
214
Altres cançons relacionades
Com veig aquest estelet
que va darrere sa lluna!
Que he passada de fortuna
estimada, per veure't.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Mon cor no dorm ni reposa
ni està una hora content
com veig que he d’estar ausent
de vós, careta de rosa.
Tradicionari de Mallorca
