Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
també la hi pas jo, de cert,
ausent de vós, cara hermosa.
A mi em danyen ses serenes
i aquest anar en sa nit;
i jo, per ses Magdalenes,
sainat de totes mes venes
m’aixecaria d’es llit.
Oh Sant Jordi gloriós!
Veniu prest amb so cavall,
li darem un aumud d’ordi
si vós me treis d’aquest ball.