Jo me pens que deus esser
d’enteniment esvouvada,
que un fadrí que t’ha deixada
dins poc temps molta vegada,
encara el tornes voler.
Jo i sa meva doneta
tot lo dia espigolam,
i com ve es vespre lligam
tres garbes i una restreta.
Sa jaieta a s’hort anava
a dur móres de batzer,
i es jaiet qui l’encalçava,
ja l’agafa, ja la té!