Quan vaig prendre una escarada
de l’amo de Son Crespí,
tothom me deia: -Martí,
¿pensaràs en Na Macada?
-Ella és lletja i malcarada
i mala de pujar-hí.
Jo tenc sa cara d’arròs
i de macarrons es peus,
tenc ses cames de fideus
i d’estrelletes es cos.
Sa fia d’En Parragó
-no sa major; sa segona-
era s’al•lota més mona
de tot Mallorca en redó.