Cada dia em giraré
a sa penya d’es migdia,
i si no us veig, vida mia,
plorant m’aconhortaré.
Bona amor, si vos alcanç,
venturosa seré estada:
seré com aquella mare
que va tenir tretze infants
i en té sis de capellans
i altres tants d’ermitans
i es darrer se va fer frare,
i ella va ser coronada
davant Déu i tots es sants.
¿Quantes pedres hi ha en aquest carrer?
Jo les sé comptar molt bé:
N’hi ha una, n’hi ha dues,
n’hi ha tres, n’hi ha quatre,
n’hi ha cinc, n’hi ha sis,
n’hi ha set, n’hi ha vuit, n’hi ha nou.
Per entrar en es carrer Nou
un senyor i una senyora
que pintaven Sant Joan.
Que se giri sa més gran.