Un homo vei se’n va anar,
que en aquest món no menjava,
i s’acabà una panxada
tota de carn aguiada
i cent corteres de pa;
i de vi se va acabar
una bóta congrenyada,
i d’arròs una barcada,
i no es pogué assaciar.

Més m’estimaria estar
davall terra soterrada
que haver d’esser mermulada
d’un que no es paga es mirar.

I li diuen madò Bona
i no m’has donat res mai.
Campana sense batai,
no és d’admirar si no sona.