Unes hores no em pensava
que es voler fes tant de mal!
Sa prenda més principal
que tenia, m’ha deixada.
Dins poc temps seré enterrada
per amor, i ja ho diran.
Ets àngels del cel veuran
quan jo estaré ajonoiada
dins sa fossa i sepultada
per mor s’estrella coral.
Com vos veig p’es figueral,
que vos trob de mal garbada!
I en veue-vos, estimada,
amb sa clenxa pentinada,
vós duis saladina i sal.
S’estufa aquest bergantell
dient-vos que jo el volia,
i jo més m’estimaria
morir, que casar-me amb ell!