Vet aquí foc i fumè,
mena sa pipa calenta,
que mai estic més contenta
com quan te veig passar pler.

Catalina, si és possible,
¿vols-te aixecar un petit?
O si no, ja som partit
com s’aigo per una fibla.

Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.