No estigueu trista, mu mare,
i vós, mon pare, tampoc,
que tot passa; a poc a poc
passarà això tal vegada!
L’amo d’aquesta civada
de damunt aquest turó,
no la deixeu per llavor
que fa mal de ronyonada.
Plorant donaré entenent
que enyor mon pare i mu mare,
però enyor el meu compare
qui em dóna pena i turment.