Tu tens una veu, Maria,
tan dolça com un confit.
Jo passaria una nit
baix d’es teus peus, arrendit,
i sempre t’escoltaria.

¿Tan prest, senyors escrivans,
teniu ses plomes cansades?
Encara no hi heu posades
ses meves penes més grans.
Cabos, sergents, capitans
me diuen: −¿De què t’enfades?−
I jo te sospir debades.
D’es meu cor surten flamades,
bona amor, qui em causen danys.

Jo li pec costa a través
a l’arranca o la sega.
Jo no creia que hi hagués
dins es lloc d’Es Calderers
una jove tan alegre.
Diuen que En Juan d’Hortella
encara la hi troba més.