Com veig es sol que se pon,
de lo que em dóna més pena.
Alerta, guerrera meva,
no t’haja de tòrcer es coll!

Tonina d’es Carreró,
si a Galilea vas,
¿saps de què comandaràs?
D’un ranxo de fer carbó.
Taiaràs d’es garrigó
tantes mates com voldràs.

Sebastiana, demà,
si vas a sa Campaneta,
s’al•lota hi ha de segar;
ja li aniràs a ajudar,
si tu vols, una estoneta.