No te’n vagis, no, per Déu,
que em podries olvidar.
Sense tu no puc estar,
Pere-Antoni, estimat meu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Comiat
Artà
Abandó i desencís, Déu, Enyorança, Passió i enamorament, Peripècia, Soledat, Tristor
7a7b7b7a
Consonant
4
165
I
37
Sa meva amor no és tan poca
com sa que vós em teniu:
es vespre que no veniu,
repar si tornaré loca.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Jo no tenc fetge ni lleu
ni cap ni uis per mirar
des que te’n vares anar,
estimat, de dins Sineu.