No plangues es temps perdut!
Mira que el te vuipagar!
Ja pots començar a comptar
quants de mesos has vengut.
-A devuit lliures cada any,
es temps que t’he ben servida,
són cent i vint, Margalida.
Un menut més no et deman.
-Si tu vols esser pagat,
també m’has de pagar a mi.
Ara, et vui fer concedir
s’oli que es llum ha cremat.
Vària
Campos
Assonant
La bona nit vui donar
a ses que estan aixecades,
però a ses que estan colgades,
el bon dia per demà.
Cada dia, en sortir es sol,
gira s’esquena a sa lluna
i veuràs s’ase d’En Pruna
que passeja es picarol.
Sa pubila va entonada,
hi va perque hi pot anar:
son pare li va deixar
es camp blau i es fossar
i l’hospital per posada.