En Pep Pentinat té
molta pipella,
encalça sa femella
p’es seu carrer.
Un dial i diré
una coseta,
i és que N’Antonieta
és d’En Bernat
i té s’enamorat
a dins Consei
perque no troba remei
a Marratxí.
Bota com un coní
amb un floquet.
I sa de can Grasset
té molt de fetge,
i es criat d’es metge
sembla un senyor,
i va anar a can Pampó
a fer renou.
En Pere de s’Hort Nou
anà a can Casetes
i va trobar En Filetes
de genoions,
s’assajava uns faldons
a s’enrevés.
Tots es espardenyers
d’En Ramellet
se feien fugir es fred
amb anissat
que dugué En Pep Pelat
despusahir.
I es mestre va sortir
de s’enfondet.
En Bernat Tofolet…

A Son Uiastre no hi ha
caixa, pastera ni llit,
sinó un paper escrit
de deutes que han de pagar.

Vaig néixer dins un corral
d’un conco meu qui és xueta,
davall una figuereta,
i dins una senaieta
em varen dur a l’hospital.
Considerau cada qual
quina dona m’ha d’admetre,
en no esser borda o xueta
o tocada d’algun mal.