No mudaré, Catalina,
s’amor que he posada en vós,
fins que sa terra d’es Cós
haja tornada farina.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Constància. Fidelitat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Fets meravellosos o màgics, Passió i enamorament, Productes alimentaris, Relacions de parella, Vies
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2314
Volum
I
Núm de pàgina
139
Altres cançons relacionades
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Foc de ma enyorança encès
que crema i no fa flamada,
d’una amor que tenc posada
que encara negú en sap res.
Tradicionari de Mallorca
