Si es meu estimat venia
i em deia –Daça es manat–,
jo li donaria es blat
ben porgat i ererat,
i es meu cosset, si el volia.
Quan mu mareta en bolcava
i em posava dins es bres,
callava i no deia res
i s’amor ja em turmentava.
Es nous barcos de s’inglès
tots tiraven an En Bossa
i ell amb sa cama coixa
no li pogueren fer res.