Etimat meu, vine ací,
te mostraré ses faldetes,
me costen denou pessetes,
d’endiana de xelí.

Si em convida per anar
a matines, s’estimada,
j apot estar preparada,
que sa coca vui tastar,
i vi que m’ha de donar
de sa bóta congrenyada.
Si em promet de dar-me vi
s’al•lota, i coca amb taiades,
no haurà de dir tres vegades:
“Nem a Matines amb mi”,
sinó que antes de partir
ja les vui haver tastades.

Quan sent aquesta guiterra
de la teva mà sonar,
sepultada davall terra,
m’aixecaria a ballar.