No estigueu trista, mu mare, i vós, mon pare, tampoc, que tot passa; a poc a poc passarà això tal vegada!
Pares i mares
Felanitx
Tant sa fia com sa mare no se’n poren avenir: un gendre les va fugir i no hi és tornat encara.
Si a fora Mallorca vas, no menjaràs si en tens ganes; aquí menjaràs magranes agres, dolces i aubars.
Ves a cridar En Paratjal tal hora jo seré aquí. ¿Vols posar que deu dormir a subaix d’aquell penyal?
