No em vénguis a contar espants, que et tiraré quatre coces. Jo no em pensava que fosses amiga d’ets hortolans.
Hortolans
Felanitx
Jo llegesc en es procés i de tant en tant gir fuia. I si el dimoni te’n duia, diria que corregués.
Jo et duc comandacions, Margalida, d'un fadrí, fins que ses branques d’un pi facen ramells de murtons.
Aquest pobre forneret crec que no t’agradarà: ses cames tortes tendrà de tant de dormir dret.
