El qui ralla, més valdria
sa volta d’es pago fes
i damunt ell trobaria
tant de mermular o més.
Mu mareta, jo el vui sastre,
perque ha mester poc cabal:
una aguya i un didal,
ses estidores, i basta!
Es vent d’es teu davantal
faria moldre un molí,
Quantes paies fa fugir,
des que hi va qualque fadrí,
de s’era de Déu-lo-sal!