¿Vols que et diga es meu cabal
d’aquí endavant que he mester?
Un ganxo i un paner
per anar an es figueral.

Te’n pories excusar
que aquesta cançó fes planta.
Tu galania en dus tanta
com una òliba que canta
i, si per cas, ningú enquantra,
un gran susto li deu dar.
Te’n pren com un aubardà
que, de destrossat que està,
damunt s’ase no s’aguanta.

Saps que tenc de mal de cap,
i no en solia tenir,
des que m’enviau a dir
que no em voldreu, estimat!