N’hi ha que pesquen sense ham;
jo pesc amb dos, i fitora!
¿No vos és seguit, senyora,
tenir amor i patir fam?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Artà
Camp Semàntic
Desig, Eines medi marítim, Erotisme velat, Pescador
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1080
Volum
I
Núm de pàgina
67
Altres cançons relacionades
Maria-Aineta estimada:
¿saps En Guiem què m’ha dit?
Que et troba com un confit,
de dolça, i no t’ha tastada.
Com prou pena haurà passada,
un altre en tendrà es profit.
-Deixa’m tocar, Montserrada,
sa creu que dus en es coll.
-Toca-la. No ets tot sol:
altres ja la m’han tocada.
-¿Me vols dir qui l’ha tocada,
que no siga jo es primer?
-S’argenter, quan la va fer;
mon pare, quan la’m dugué,
i jo, quan la m’he posada.
D’enamorada que estava,
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.
Tradicionari de Mallorca
