Una jovençana sé
qui fa poc que s’és casada;
no té llençol ni flassada
i es llit és a ca es fuster.
Es primer vespre jagué
damunt una post rascada
i encara manllevada
que no valia un dobler.
Mal no pas aigo calenta
per sa casa de sa neu!
Lluny de vós, estimat meu,
no hi ha pena que no senta.
En el darrer escaló
vos llegiren la sentència,
i Vós, Pare de clemència,
amb molta d’obediència,
seguíreu la processó.